Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.

Jo mai haguera cregut
en aquest joc coir vasa!
¿Serà es trespol de sa casa,
que tendrà aquesta virtut?

Marieta, Marieta,
Marieta de Sineu,
tanta si plou com si fa neu,
has de jeure en camieta.