Si es segar n’era tan bo,
garrideta, com es beure,
bé poreu pensar i creure
que ja segaria jo.
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatasses cavant
i que no menjasses tant,
que sa farina va cara.
Mal hagi sa ravenissa
qui m’ha aturada sa fauç;
m’ha fet pegar un cop fals:
això és bo per un qui frissa.