Amb ses paraules me serv,
estimat, que vós heu dites;
dins mon cor les tenc escrites
a un full de paper verd.
Qui de llibertat viu pobre,
bé pot dir que sent dolor.
An es llibre de l’amor
no el sap sinó qui s’hi troba.
A la flor del món estàs,
al•lota, i vas descordada:
veuràs, en esser casada,
quin tronxo de col seràs!