Ses coses atropellades
no poren sortir molt bé.
Tenia d’es Carrutxer
anous i metles torrades.

Don Miquel, aquell embui
lo hauríem d’aclarir.
Si se torna estrevenir
que amb sa clau no pugui obrir,
me pas ses portes per ui.

La mort és d’un natural,
passa per davall sa roba:
ell no deixa ric ni pobre;
sempre fa es rostoi igual.