Jo t’estim, però m’ho call,
i s’amor més me revé;
me’n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Moltes promeses me feres
perque me casàs amb tu;
quan me tengueres segur,
ho fóres, tan noningú,
que de ca teva em tragueres.
Damunt s’aujub de Betlem
dos fadrins tiraren junta:
un volia anar a Sa Punta,
s’altre en es camí d’Infern.