A vint-i-u, Sant Mateu;
a vint-i-nou, Miquel sia;
a vuit de setembre féu
es naixement de Maria.
S’altre dia una cigala
se baraiava amb un gri
i un passaforadí
amb un moscard s’afaitava
i una llagosta aplegava
es pèl amb un estorí.
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.