Ses barreres de Son Serra
les tanquen amb un ravell:
l’amo té un ca aranell
i sa madona l’aferra.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Serra de Marina
Llucmajor
1589
III
Vou-verivou
vou-veriveta,
vendrà sa soneta
quan n’hi haurà prou.
Dimenge, amb s’esperar-vós,
amb ningú em vaig divertir;
joves sí que en vaig tenir;
més pena va ser per mi
perque no venguéreu vós.
Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.