Sa meva al•lota no treu;
hauré de mudar de casta:
cada vegada que pasta
fa nou pans i en deu deu.
No és afronta sa pobresa
per tot vivent cristià.
Quan morí es meu germà
deu infants te va deixar:
per tu és estat i serà
sempre sa millor riquesa.
Ja no era per a creure
ni tampoc per a pensar,
tenir sa gerra en sa mà,
aigo i tot quant hi ha,
i set, i no porer beure.