Com te vares presentar
en aquella esclavitud,
¿saps què hauries merescut?
Que jo no et tornàs mirar!
-¿Saps per què em vaig assentar?
Per estar un poc millor.
Maria, sa teva amor
a la mort m’ha d’arribar.

Un dimecres tot lo dia,
cada punt i cada instant,
en tu vaig estar pensant,
i gran tristor que tenia.
I pensava en aquell dia
que us diré:- Clavell daurat,
si vols posar ton estat
en la meva companyia!
Ja sé que diràs, Maria,
que no, prompte i aviat.
Jo sempre m’ho he pensat
que, com prou hauré guardat
ton jardí purificat,
ben servit i mal pagat,
cap rosa no hi coiria!
Només que un altre tendria,
amb poc cost, ton plegat guanyat.
I jo, com a bon criat,
ben servit i mal pagat,
braços amples romandria.

Quatre figueroleres,
quatre figuerolers,
tots vuit coïen figues
damunt vuit ametlers.