De farinota dolenta
i segó, fan mescladís,
i, dins es forn, un pastís.
Sempre en veuen cinc o sis
que jeuen de mal de ventre.

No us penseu que ets homos d’era
ells mos vénguin a ajudar.
Estimaran més estar
a s’ombra de sa figuera.

Jo veig En Vermei qui ve
p’es portell de Na Cerdana,
vermei com una magrana
coïda de magraner.