Quan varen fer Son Pastor,
m’estrany com no hi feren clasta,
i és que varen dir:-Ja basta
de sa paret sa blancor.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Pastor
Poble
Artà
Núm de glosa
536
Volum
III
Altres cançons relacionades
Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Set anys, nou mesos i dies
esclau del Rei vaig estar
per aprendre de sonar
es grai de ses xeremies.
Oh, demà en aquestes hores:
venturós o dissortat!
I, si surt amb llibertat,
serà com un gra de blat
que no ha sortit engranat
d’enmig de ses dues moles.
Tradicionari de Mallorca
