Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.

Aqueixes vives colors,
estimada, que teniu,
són que em fan viure catiu
i enamorat de vós.

Pístola, pístola, de la romana.
Cabra coixa no viu sana.
Merdà sull no porta banyes.
La cabra està en el pujol,
just a dalt del planiol.
-Cabra, cabra, vine aquí,
jugarem a la guyeta.
-No, no. Jo no vui venir
perque tu me menjaràs.
-No. Jo no puc menjar carn
ni en divendres, ni en dijous.
En Tià d’es Bous
me deu cent i vint sous
i una mula rotja.