De la neu duis la blancura
i del taronger l’olor,
de la rosa la color
i d’un àngel la figura.
Oh Putxet de sa Corbaia!
Ja no em sentiràs cantar,
perque me n’he d’anar a estar,
enguany, devers sa Duaia.
Enc que rebent tot el món,
lo que dic s'ha de seguir.
Jo ric amb els que hi ha aquí
i pens en els que no hi són.