Aqueix camí d’es Pou Nou
l’he d’arribar a enrajolar
per com s’estimat vendrà,
que no tenga res de nou.
Sogreta, jo no tenc res;
vaig a l’aire com el vent,
perque es meu enteniment
es vostro fii el m’ha pres.
Ja he comprada sa pastera,
es fenyedor i es sedàs;
així contenta estaràs
i no tornaràs arrere.