Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.
Déu dóna ets enteniments
a qui los sap conservar.
¿Saps a tu com te’n prendrà?
Com es tronar i llampegar,
que és furia de mal temps.
N’Arnau Arnauet plorava
damunt Consolació,
com veia sa seva amor
dins es baül allargada.