No hi ha vila com Ciutat
ni parròquia com la Seu,
ni capellà com el bisbe,
ni barca com es correu.
Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Si véns a sa meva fibla,
beuràs fins que tengues set.
Una te’n diré de dret,
perque asseure’m no és possible.