Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
94
III
Mentre canten els quatre primers versos; es donen les mans revoltant. En dir: “Un pie”; es posen les mans a la cinta i cada nina avança un peu; com si anassin a ballar; després el fan enrera i treuen l’altre peu. Així com diu la lletra van accionant: es peguen esquenada cada dues nines . Finalment; en dir: “així fan los zapateros”; fan com si cosissen amb una alena; llavors; com que pentinar-se; com que rentar-se la cara; etc.
Jo el t’encendré
an el tio, tio.
Jo el t’encendré
an el tio paper!
-Tu no el m’encendràs
an el tio, tio,
tu no el m’encendràs
an el tio pedaç!
Ses al•lotes de Na Crema
no volen sopes amb col;
se mengen ses pastanagues
com ses garroves un bou.
Jo sempre n’he tengut tranc
a voler-te massa bé;
creu-me que no mudaré
que ses pedres d’es carrer
i ses teules ragin sang.