Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
94
III
Mentre canten els quatre primers versos; es donen les mans revoltant. En dir: “Un pie”; es posen les mans a la cinta i cada nina avança un peu; com si anassin a ballar; després el fan enrera i treuen l’altre peu. Així com diu la lletra van accionant: es peguen esquenada cada dues nines . Finalment; en dir: “així fan los zapateros”; fan com si cosissen amb una alena; llavors; com que pentinar-se; com que rentar-se la cara; etc.
-Bon vespre; ¿com és, com va?
Com han anat ses matances?
D’al•lotes, que n’hi ha tantes,
venim a fer-les ballar.
I dic a fer-les ballar
i jo no som ballador,
però men un companyó
que d’es fang les mos traurà.
Dins ses negres de Carrossa
tenc es meu habitador;
ramellet de gran valor,
jo et daria sa meva ossa.
Mèrlera,
cutifèrlera,
cutifó.
Me deies que sí
i ara em dius que no?