Aigo, que et tenc d’avorrida!
No et puc veure ni sentir,
perque d’aigordent i vi
m’enconà sa meva dida,
S’al•lot que tendràs, Tonina,
ho será, de s’ui d’es vent.
Sabrà sonar castanyetes
i qualsevol instrument.
De tothom jo som criat,
de qui em paga i em mantén;
l’amo meu ell ja m’entén;
camín i estic aturat.
Un rellotge