La gent de veinat s’acosta
i me diu: -Quan vos casau?-
i jo los faç de resposta:
-Feis es comptes a ca vostra,
i, si vos n’anau, tancau
fort i duis-vos ne sa clau,
que el temps mala ombra demostra.

Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.

Una setmana no és res,
departida de s’amor.
Què n’he de fer jo, Senyor,
si ja en fa dues o tres!