Es sol surt i fa sa via
i cap a’s ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Com me vaig enamorar
de sa teva galania,
era jove, i no sabia
què cosa era festejar.
Jo vénc per sa polla,
si la’m voleu dar.
Tenc un gallet jove,
comença a cantar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol;
cerca companyia
per no estar tot sol.
Sa polla és rosseta,
be li agradarà;
com més rossa sia,
més l’estimarà .
Los dos, d’alegria,
¿les sentiu cantar?
Quina cantoria!
Molt s’estimaran!