Sa teva amor no és tant
com sa que jo t’he posada:
voldria veure’t cremada,
sa teva cendra escampada
com la claredat d’un llamp!
Jo ja tenc es paner mig
de mores i olivons
a sa vorera d’ets oms,
baix d’es Puig de Castellitx.
Tothom passa i atravessa;
i vós, ¿qué no travessau?
Estimat, si vós tornau,
encara som sa mateixa.