Na Rossa de Son Catiu
ha composta sa bugada:
sa llenya verda i banyada,
sa caldera foradada,
i ha vessat tot es lleixiu.
Sa meva sogra passada
jo no li vui gens de mal:
mal caiga per un penyal
de cinquanta pams d’alçada!
Sa qui menja cames-rotges
somia s’enamorat;
i jo, que no n’he menjades,
‘ximateix l’he somiat.