Ara és hora, que són fresques,
que else treuen de la mar.
Mon marit és a pescar;
per ventura encara pesca.
Si vos n’anau, diamant,
d’es terme de S’Arracó,
duis-me s’extremunció,
que ja veig la mort davant.
Sa cavalla d’es Forn Nou
se pegava tocs p’es cap:
si sa seva sogra ho sap,
ja n’hi haurà, de renou!