Una matinada fresca, ul-la-là, , quina fresca hi feia!
Me’n vaig voler anar a caçar, ul-là-là, quina freca hi fa!
I no vaig trobar cap caça, per jo porer-li tirar,
més que una sola pastora dins el cor de l’auzinar.
La vaig trobar dormideta i no em va veure arribar.
Vaig coir un brot de viola i an el pit l’hi vaig posar.
Amb l’oloreta que feia, la pastora es despertà.
-¿Què buscau aquí bon jove, que em veniu a despertar?
-La vostra amor, pastoreta , si la’m volíeu donar.
-Demanau-la an els meus pares, o si no, an el meu germà,.
o també a la tia monja, o al meu onclo capellà
Que, si ells la vos donaven, per ben donada estarà.
¿Voleu-me dir, pastoreta, de qui és el bestiar?
-Les auveietes són meves, els bouets del meu germà,
les esquelles del meu pare, si jo vui, les me darà.

A la ciutat de Nàpols, hi ha un apresó,
la vida mia,
hi ha una presó,
la vida mia, la vida amor!
Allà vint-i-nou presos canten una cançó,
la vida mia, etc.
La jove està en finestra i escolta la cançó.
Els presos se temeren i no cantaren, no.
-¿Com no cantau, oh presos, per què no cantau tots?
-¿Com hem de cantar, Senyora, si estam en greu presó,
sense menjar ni beure sinó una volta al jorn?
-Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do.
Lo que us deman, mon pare, no em mateu m’amador.
-Ma fia Margalida, ¿quin és ton amador?
-El de les calces grogues, quadrillo de color.
-Ma fia Margalida, ell és el més traidor.
-Mon pare, lo meu pare, matau-me a jo i tot!
A cada cap de forca, posau ramells de flors,
perquè la gent, quan passa, no senta mala olor
i diga un parenostro per jo i N’Amador!

Diuen que un viudo val més
perque té casa parada.
-Mu mare, jo el vui fadrí;
jo no som interessada.