A Ciutat éreu ahir,
bona amor, i no us vaig veure;
ja poreu pensar i creure
de pena si en vaig tenir.

Si sa mare coneixia,
la hi ’niria a demanar;
si per curro la’m vol dar,
a mi bé me serviria,
perque cuixals em faria
per ses messes de segar,
que antany los vaig esqueixar
i enguany de nous ne tendria.

Jo ja et volia, estimat,
emperò no dic a on:
a’s cap d’allà d’aquest món,
a unes forques penjat,
i es cos esquarterat,
i es budells a un torn.