Com a Lluc vàreu anar,
jo estava malalt dins Selva;
tot d’una que vos vaig veure,
bona i sana vaig quedar.
En parlar-me de cobrar,
al punt ja duc ses mans netes,
més amples o més estretes
segons què m’han de donar.
Sa madona d’Es Pujol,
que deu tenir d’alegria!,
perque té sa seva fia
com una cara de sol.