Ses casades me consolen:
diuen: -El teu ja vendrà!-
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.

Ai, que hi fa de bon estar
dins sa cuina de ca es sogre!
Però jo no hi puc anar
perque em troben massa pobre.

M’han privada que no rall
amb vós, mon bé vertader.
Tanmateix hi rallaré
quan passaré p’es carrer
cap amunt i cap avall.