M’ha arribat a ses oreies
que sa sogra no me vol,
i jo m’he de posar dol
d’ella, amb gonelles vermeies.
’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!
-L’amo Antoni, ¿com vos va?
-L’amo En Miquel, mos va bé.
Jo m’he enjoncat peixeter
i es parei vaig a menar.