Dona hi ha en es meu carrer
qui s’empatxa si duc punt:
tot quant duc me lluu damunt,
no som, com ella, eixanguer.
Tant té vellana com metla,
sols que tenga bon torrat.
Allà on has festejat,
ves-hi a fer sa revetla.
No t’enamors de pastor
d’es pla ni de sa muntanya,
que es baf de sa terra el danya
i no en pot sentir s’olor.