Es vespres rallen los dos
i s’expliquen lleialment;
ell li demana admetent
per los altres servidors,
i ella respon amorós:
-Ja ho serà ben diferent
en tenir-vos de present!
Maldament en vénguen cent,
es més estimat sou vós.

Les parts a on habitava
no hi havia cap ramell
només brots de tamarell;
per això te n’enviava.

Si no grana sa cibolla,
tampoc no grana s’aubó.
Si no en trob a Llucmajor,
faré es joc d’En Digues-hó,
que la va anar a dur de Sóller.