Sa Placeta de s’escola
diuen que l’han de glosar.
Primer, ve a can Gaspar
que tenen una Francina.
Llavò ve ca madò Espina
que s’agrada de pomes.
Llavò vénen ses Colomes
que enrevolten tot el món.
Llavò ve es conco En Simon
que té es mànec de sa pella.
I llavò ve can Cordella
que allà és casa de govern.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen res que fer.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen re sque fer.
Llavò sa madona Rosa
que no pot pujar en el cel.
Llavò ve mestre Biel
que té grins a dins es cap.
Llavò ve mestre Bernat
que frissa que sia Pasco;
i llavò ve can Vilasco
que pateixen molt de fred.
I llavò ve can Cosmet
que tenen sa polla rossa.
I llavò ve ca Na Xoixa,
sa casa d’ets ermitans.

A una casa hi ha tres fiis:
es major se va embarcar
i no el varen veure pus;
es segon se va menjar
les coses que li donaven,
i es més petit sempre jeia
i mai del món se movia.
Un fogó encès a la casa; el fill major és el fum; el segon, el foc; el petit, la cendra.

A la ciutat de Nàpols, hi ha un apresó,
la vida mia,
hi ha una presó,
la vida mia, la vida amor!
Allà vint-i-nou presos canten una cançó,
la vida mia, etc.
La jove està en finestra i escolta la cançó.
Els presos se temeren i no cantaren, no.
-¿Com no cantau, oh presos, per què no cantau tots?
-¿Com hem de cantar, Senyora, si estam en greu presó,
sense menjar ni beure sinó una volta al jorn?
-Mon pare, lo meu pare, jo vos deman un do.
Lo que us deman, mon pare, no em mateu m’amador.
-Ma fia Margalida, ¿quin és ton amador?
-El de les calces grogues, quadrillo de color.
-Ma fia Margalida, ell és el més traidor.
-Mon pare, lo meu pare, matau-me a jo i tot!
A cada cap de forca, posau ramells de flors,
perquè la gent, quan passa, no senta mala olor
i diga un parenostro per jo i N’Amador!