Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.
-Adiós, cara rosada!
-Adiós, clavell hermós!
-Antes de despedir-mós
te vui donar una besada.
No sies tu tan ingrada;
acosta't, i besem-mós.
Sa berganta de sa Vall
s’alegria li escapa
perque du botons de plata
i no n’havia duits mai.