L’amo sempre atropellava:
-Hala, hala, jornalers!-
I si no era p’es doblers,
mal aire em faç, si segava.
Un pueter se’n va vespre
per fer una singlada més.
Qui festeja i té guerrers,
ja no pot honrar la festa.
Enmig de la mar veig un fum
que se’n puja poc a poc;
si trobes que festeig poc,
tenc s’amor posada lluny.