Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.

Jo sé cert que En Tomeu meu
és un bon foraviler;
un poc de defecte té;
que és un poc Pere-Mateu.

Quan jo era petitet
mon pare em duia a la barca:
-Mariner, quan siguis gran,
no te fiïs de la calma.