Tu em donaves entenent,
com a sa casa venies,
que blat i xeixa tenies
p’es nostro manteniment.
¿Què és això que deis de sogres?
Jo no en puc sentir parlar:
sa meva me va atupar!
Saps què es de mal! No n’hi poses!
La darrera estació
que vaig fer amb s’enamorada,
la vaig deixar qui plorava
asseguda a un racó.