Ses cases de S’Aranjassa
estan dins un comellar,
i sa madona que hi ha
m’agrada perque està grassa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
S'Aranjassa
Llucmajor
1368
III
Set a una ravenissa
no la pogueren ’rancar,
i hi hagueren de menar
ses egos de Son Catlar,
ses euveies de Païssa.
L’amo, no vaig de cançons,
de Son Daviu vui partir,
perque jo i es padrí
estam cansats de coir
olives com a murtons.
A la Torre Xica, a la torre Gran,
allà hi ha una nina que l’etimen tant!
De tant que l’estimen no la casaran.
Se’n va a la Riera, renta un davantal.
-¿De què plores, Pepa, de que plores tant?
-Plor de los meus pares que se moriran!
-Que mòrien, que mòrien, los enterraran!