A Cas Concos vaig anar
per rallar amb una persona;
vaig quedar mut una estona
que no poria parlar
quan vaig sentir motejar
que havien de combregar
Na Tonina Rosseiona.

Es gelats i confitures
no bastaren per tothom:
p’es músics, un tros perhom;
per pagues, ses llepadures.

Sa tia Antonina
i es conco En Biuló,
mos vénen darrere
amb un carretó.