-Jo no tenc pare ni mare,
i no sé de qui som fill.
-En tens, i no hi ha perill
de que els enyoris encara.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Llucmajor
626
II
-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus: tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Ses dones han afinat
que, en caure en falta, l’avenen;
se casen i les mantenen
com si res mai fos estat.
Aquí és nada una poncella
i es padrí n’està alabat;
dóna tanta claredat
com Sant Antoni Abat
a dins sa seva capella.