Sa madona Margalida
i l’amo En Juan també,
mos envien aquesta hora
per avançar un dobler.
Sa paret de S’Esgleieta
a’s cap d’avall té un bony
i jo amb un martell l’hi enfony:
tup-tap, vet-la-t’aquí dreta.
Jo som petit com es dit;
a mi poca roba em basta:
ses taiadures d’un sastre
basten per fer-me un vestit.