A Sant Jordi, altre temps,
només s’hi feien cortanes,
i ara a unes jovençanes
amb unes colors tan sanes,
que només fan venir ganes
de rompre es deu manaments.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sant Jordi
Algaida
910
III
¿Sols no som mereixedora
d’un “adiós” quan passau?
Que de grossa és sa ponsonya,
estimat, que em demostrau!
Una coïdora cui
oliva que està escampada.
El vaig veure una vegada,
però no l’he vist avui.
Com hi vaig començar a anar,
jo no hi tenia quimera;
la jove fou falaguera:
me va donar greixonera
i me va fer enamorar.