Sa Llapassa n’és bon lloc,
emperò n’és moratiu:
moros hi surten d’estiu.
A modo que enguany mos toc!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sa Llapassa
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1350
Volum
III
Altres cançons relacionades
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Adiós, moixeta ganga;
moixeta ganga, adiós.
¿A on és Na Juanaina,
sa més amiga d’En Ros?
Te’n pories excusar
que aquesta cançó fes planta.
Tu galania en dus tanta
com una òliba que canta
i, si per cas, ningú enquantra,
un gran susto li deu dar.
Te’n pren com un aubardà
que, de destrossat que està,
damunt s’ase no s’aguanta.
Tradicionari de Mallorca
