Es meu enamorat du
es guardapits d’endiana
amb una bossa de llana,
però no hi està ningú.

-Novia, digau què val.
-Jo ho diré; no estaré gaire-,
respon Na Catalina-Aina-;
cada coixí, un real.

Juana, es botifarrons
saps que mos han agradat!
¿No saps ambe què he pensat?
Que, si te’n vas a Ciutat,
duguis neules i torrons.
T’ho barataré amb cançons;
no vui tornes: cap per cap.