S’escaradera major
que En Juan ’via llogada,
tan prest s’és escagassada,
Margalida, i tu no!

Com veig estepa florida,
corrents vaig a girar-lè,
perque sé que hi sol haver,
davall, qualque margalida.

Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.