De Son Mulet sa criada
s’agrada de pa torrat:
se’n du oli dins un plat
com la gent està colgada.

Des que el Rei soldat me fé,
no he tornat tenir alegria.
Catalina, jo voldria
que pensasses qualque dia
en so qui et vol tant de bé;
que, si no hi penses, perdré
es llum de Déu vertader,
sa força i sabiduria;
pensant en tu, qualque dia
l’ànima a Déu donaré.

Sant Llorenç d’es Cardassar
n’és un lloc molt opulent;
qui hi va content
malalt no hi estarà.
-¿Voleu venir a apuntar-vós
per anar a Gaieta?
Anirem esquena dreta,
farem d esenyors.
¿Voleu que ens embarquem
i a Gaieta anem
i estarem millor?
Es trespols són d’ensaimades
i es vi a tassonades
d’aquells més bons.
Es macs són bunyols,
i sa terra és sucre,
i per onsevuia
basses de mel
i ets àngels del cel
hi muien es dits.
Parets de confits,
portes de canyella.
Aigordent es matins
sempre que en voldrem,
i d’alegres que anirem
sols no coneixerem
es casats i es fadrins.
Però no dugueu cap eina
per trebaiar,
que allà de feina
ningú ne fa.
Un ferreret coix
de Santanyí
que atreviment va tenir
de fer una aixada,
i li varen dir:
-Si el nòstron rei ho sabia,
prompte vos castigaria
més de lo que pensau.-
Una altra vegada
tengué atreviment
de fre un trinxet,
i el feren comparèixer
a la Providènci’
que li féu sentènci’
de morir penjat,
a un abre llampat,
ple de secais
perque li agradava
fer aquests trebais.
Una puça llesta
d’amagat un vespre,
saltant, hi va anar.
Li varen tirar una ascabussada
de quatre confits
i la malanada
no se n’aixecà!
Adiós, puça llesta,
adiós,puça mona,
que me voy a morir!