Damunt s’olivera estic
qui cui ses olives bones.
De Campanet són ses dones
qui cuien a Solleric.
Mal aire el rei maleït!
mal lo cremen de povora!
Una mare no és senyora
d’un fii, quan lo té nodrit.
Jo me’n vaig d’aquí a la fresca,
si sa somera no em toma.
Senyora, guardi sa poma
per un senyor que ho meresca.