S’esquena, de mal que em fa,
arrrib que no hi tenc consol.
Si em perd dins Son Rossinyol,
no m’hi vengueu a cercar.
¿Com me pagaràs, Francisca,
ses males nits que ara pas?
Hauràs de venir a Son Mas
a aidar-me a coir llentrisca.
Jo així mateix te convid,
cara de rosa encarnada,
Magdalena agraciada.
No t’havia convidada
perque no m’ho havien dit.