Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.
-Mariner, tu qui pretens
de bon cap i glosador,
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots es vents?
-Llevant, xaloc, i migjorn;
llebeig, ponent i mestral;
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món.
Jo pas una pena gran
estant an es teu costat.
Cor de pedra embalsamat,
¿vols-me dir sa veritat,
que de bon cor la’t deman?