A un lloc que se diu Betlem,
damunt un escui de mar,
es gra que va replegar
bastava per sustentar
tot Roma i Jerusalem.

Passat-demà és festa,
Sant Juan la fa.
’Gafa l’escopeta
i se’n va a caçar.
Tira un tir, dos tir,
mata un gorrió;
llavò en tira un altre
i mata un senyor.
Se’n va per l’esquerra,
mata un animal;
se’n va per la dreta,
mata un general.
Llavò troba un frare,
li tira una bala,
li troba una monja,
li tira una taronja.
Tira un tros de pa,
surt un capellà.
I tira un bastó,
li surt es Rector.
Tirurit, Sant Pere,
tirurit, Sant Pau!
Sa coa de s’ase
penjada a un clau.
Surt En Bisquerra,
sonant sa guiterra.
Llavò Na Mangola,
sonant sa viola.
Com una cotorra
cantà sa cançó.
Corre, corre, corre,
que ve es senyor!

Quan jo a sa dona diré:
-’Gafa es llum, ’nem an es llit,-
semblarà que som més ric
que qualsevol cavaller.