Sant Juan corrents venia: -Verge, vos deman perdó!
Vostro Fill corre la vila i es jueus assotant-ló.-
Al punt que fou dit això, la Verge cau esmortida.
-Aixecau-vós, Verge Maria, ’xecau-vós per veure-ló.-
Al punt que es fou aixecada, ja hagué voltat cantó.
Ella camina entristida, ella camina amb tristor,
demanant per la Ciutat, places de Jerusalem:
¿Hauríeu vist el meu Fill, un homo tan ben tractat?
Respon una dona honrada: -Un per aquí n’és passat.
No crec que siga Fill vostro, perque va desfigurat.
De piedat que he tenguda amb aquest vel l’he eixugat.
Si en voleu una semblança, jo el duc aquí estampat.-
Respon Maria amb grans plors: -Sa cara és de mon Fill.-
Respon Juan amb tristesa: -Mirem de trobar-lo viu.
Caminem, Verge Maria. Caminem Mare de Déu.
Anirem a la posada i an el fuster direm
si la creu ja està acabada:
-Es fuster de gran valor, ¿que has acabada la creu,
que n’han d’enclavar mon Fill? –En los passos ja el veureu!
Tornen reprendre el camí fins que arriben al Cenacle.
La Verge va entrar dedins mentres lo seu Fill sopava.

Sempre et tenc a la memòri’;
no t’oblid ni un momnet,
i es desig que jo tenc
és de rebre es sagrament
principal d’es matrimoni
i llavò guanyar la glòri’.
Altre desig jo no tenc.

Na Riteta està malalta
i té es llit en es carrer.
Es fadrins la van a veure
i En Juan es primer.