Remil i una guitzeta!
Vaja un pas que m’han contat!
Que aquest curro de veinat,
abans d’estar amonestat,
ja han hagut de cercar teta.

Ja el me comanareu molt
i li direu que estic bona;
no em publicaran dalt sa trona
fins que tothom serà sord.

Un rei tenia tres fies, totes tres com una plata.
El rei s’enamora d’una, Margalida, la més guapa.
Quan sa mare se’n temé , la tanca dins la cambra,
sens porer menjar ni beure més que pa i aigo salada.
Passa un dia; en passen dos; passa tota la setmana;
ella, de set que tenia treu el cap a la finestra.
Va veure els seus germans que amb bolletes d’or jugaven.
-Oh, germans, mos bon germans, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, la glòria tendreu guanyada.
-No la te beuràs, maldita, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de mon pare enamorada.
Ella torna entrar el cap, i llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia; en passen dos; tota la setmana passa.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la finestra.
Va veure la seva mare, que en posteta d’or rentava.
-Ma mare, la mia mare, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, la glòria tendreu guanyada.
-No la te beuràs, maleïda, no la te beuràs, malvada,
perque volgueres esser de ton pare enamorada.-
Ella torna entrar el cap i llàgrimes de sang plorava.
Passa un dia; en passen dos; passa tota la setmana.
Ella, de set que tenia, treu el cap a la finestra,
i va veure lo seu pare que amb pipa d’or fumava.
-Oh, mon pare, lo meu pare, ¿no em daríeu un glop d’aigo?
I la glòria guanyaríeu, l aglòria tendreu guanyada.
-Correu, criats i criades! duis aigo a sa meva filla,
que le primer que la hi durà la corona d’or tendria.-
Quan foren en el replà, la veren que badaiava;
los àngels li feien llum, Maria la coronava.
Son pare fou condemnat, i sa mare condemnada.
Ella va esser salvada per tota l’eternitat.