Na Borges, que vol dir “torre”
en llengo de’n temps primer,
no té torre ni torrer,
sinó, ran d’es sementer,
pins i mates qui fan borra.

¿A on són mos pensaments?
¿On són, que no són aquí?
Se són apartats de mi,
estimada, i tu los tens.

Des que vaig caure soldat,
ses dones no em volen veure.
¿Elles que se deuen creure
que Déu m’ha desamparat?