El sen Piris, s’altredia,
no el sentia anomenar.
Ara m’ha dit que tenia
un bou que el feia llaurra.
Sa dona qui el va encarar:
-Jo, si fos de tu, el vendria,
i es doblers donaria
a gordar a un capellà,
i tendria per pagar,
en morir-te, s’obra pia.-
El Sen Piris té un bou
i el fa jeure a sa serena,
i n’hi dóna per s’esquena,
tant si vol com si no vol.
El sen Piris ja du dol
amb sa corbata de llista.
Vaja quina cosa trista,
perque sempre v atoto sol.
El sen Piris diu “no, no”,
que no vol comprar pastura,
perque es seu bou, per ventura,
no serà pasturador.
El sen Piris té un bou
de primera,de primera;
en sentir olor de somera,
taia un cabei al vol.
El sen Piris té un bou
i el fa jeure dins s’armari,
i li fa passar el rosari
tant si vol com si no vol.
El sne Piris no té bou
ni vaca ni vedelló.
I mestre Tasar Rutló
l’han fet es Batle Major
d’es poble de Llucmajor,
per aturar es renou.
El sen Piris paredava
un marge sense martell,
i va passar un aucell
i li tomà sa filada.

Carta, com arribaràs
an es puig de Sa Bastida,
corre, que la meva vida
per l’amor se troba al pas;
que, si de tu no fa cas,
prompte jo perdré la vida.

Si bona la m’has pegada,
jo millor la’t pegaré:
mu mare, En Juan, si ve,
li direu que estic colgada.