A sa Torre Canyamel,
mu mare deixau-m’hi anar;
jo no hi vaig per festejar,
hi vaig per veure En Miquel.
Una dona marinera
sempre mira d’on ve es vent,
De llevant o de ponent,
sa bonança sempre espera.
Garrovera, aquest cos teu
a dins l’esglèsia el vaig veure,
i jo a tothom feia creure
que eres la Mare de Déu.