Jo estic a la serenada
i no puc dir si dormiu;
si estau desperta, tossiu,
i sabré si estau colgada.
Quines paraules tan fines
té aquesta jove, en parlar!
Ell me faria tirar
es llibre de ses matines!
¿Saps què em va dir Na Llobera,
quan li vaig dir de segar?
Que fa molt més bon estar
a s’ombra d’una figuera.