Un fadrí, en festejar,
se pentina sa clenxeta,
i se fa sa cara neta,
i sa roba més condreta
que té, la se sol posar.
Maria la vui, Maria;
Maria l’he d’alcançar,
i, si no l’alcanç Maria,
fadrí tenc conhort de quedar.
Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.