A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!
Si t’agraden es petits,
an es grans no faràs pressa.
Olla petita, prest vessa;
tot són renyines i crits.
Malfenera, mal trebai;
roba damunt no duràs,
i espellissada aniràs
per damunt i per davall.