Moliners, ¿que no ho sabeu,
que a l’infern hi ha un pinar?
S’entén, no l’han de cremar
fins que voltros hi anireu.

Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.

Garrida, si vos feis monja,
En Joan deixarà el món:
n’hi prendrà com la taronja,
que sucant sucant se fon.